Metànoia és l'instant en què tot allò que semblava immutable comença a esquerdar-se. Quan l'amor deixa de ser refugi i es converteix en pregunta. Quan la memòria, el desig i l'absència obliguen a mirar cap endins.
Aquest poemari transita per les ferides de la pèrdua, la limerència, el dol i la reconstrucció. És un recorregut per les ruïnes que deixen les persones que estimem i per l'espai, sovint desconegut, que queda quan aquestes ja no hi són.
Però tota caiguda amaga també la possibilitat d'un canvi. La metànoia no és oblidar, sinó transformar-se: comprendre que hi ha absències que ens trenquen per sempre, però també ens ofereixen l'oportunitat de tornar a construir-nos des d'un lloc més honest.
Perquè hi ha persones que marxen molt abans d'anar-se'n.
«…Vine, una vegada més,
i allibera'm de les meues angoixes…»
Safo, Himne a Afrodita (Traducció de l'editor)
Núria Serra Valiente va nàixer a Barcelona l'any 2002. És química de formació i, des de ben menuda, ha mantingut una estreta vinculació amb la lectura i, especialment, amb la poesia. Ja durant la infància va participar en diversos concursos literaris, en alguns dels quals va ser guardonada. Amb Metànoia, dona forma a una veu poètica pròpia, íntima i sensible.
